FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi de la zona fresca i relativament humida situada entre la terra baixa i l'estatge subalpí i sovint dominada per les rouredes, les fagedes i les pinedes de pi roig. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre (un aliment) a temperatures controlades i relativament suaus per tal de destruir-ne els gèrmens patògens sensibles a la calor i millorar-ne la conservació, sense alterar les qualitats organolèptiques i nutritives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'amfibis urodels relativament rabassuts, de pell llisa, amb pulmons, que passen generalment part de la vida a terra, i amb un ritual d'aparellament característic. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup d'amfibis de cos allargat, cap relativament petit, extremitats més o menys reduïdes i proveïts de cua en estat adult, que inclou la salamandra i els tritons. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe de plantes del grup de les gimnospermes, relativament evolucionades, que engloba plantes de fulles simples i flors unisexuals amb un periant rudimentari, com les efedres i la welwítsquia. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'alimenta ingerint altres organismes de mida relativament grossa, en comparació amb la pròpia. Cèl·lula especialment grossa caracteritzada per la seva funció fagocitària i perquè pot emigrar a través del teixit conjuntiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les aceràcies, de fulles palmatilobades, fruit en disàmara i fusta blanca fàcil de treballar, que es fa sobretot a les rouredes de la muntanya mitjana (Acer opalus). blada de fulla grossa Blada de fulla relativament grossa, pròpia d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indica situació en un punt des del qual hom pot veure un lloc determinat relativament llunyà. Ésser a les envistes d'un indret. A les vuit ja érem, ja havíem arribat, a les envistes de Girona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells no voladors, que comprèn els kiwis, exclusius de Nova Zelanda, de mida relativament petita i llarg bec corbat, del qual subsisteixen tres espècies molt semblants, incloses en una única família. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense cua. Grup d'amfibis de cap relativament gran i de cos rabassut, mancats de cua en estat adult, amb extremitats ben desenvolupades i sovint bons saltadors, que inclou les granotes i els gripaus. Individu d'aquest grup. [...]
